Nom que prové de la llengua àrab (tamar hindi, fruit de l’Índia) és de la família de les febaceae (lleguminoses). És un arbre que amb el temps arriba a agafar gran alçada encara que el seu creixement és lent. Originari d’Àfrica, es pot trobar a l’Àfrica tropical, per exemple al Sudan, on segueix creixent de forma silvestre, o en Cap Verd, Iemen i Oman.
Actualment s’ha anat distribuint per gairebé tots els tròpics, Àsia, Austràlia, Oceania i països banyats pel Carib. El tamarinde s’ha adaptat bé en zones amb estacions seques. No obstant això, en països humits li costa desenvolupar-encara que amb el temps es va adaptant (si es planta en llocs protegits de vents i fred). El tamarinde a l’estiu necessita força aigua per al seu creixement. És un arbre de fulla perenne (encara que aquí a Mallorca de la mateixa manera que la moringa a l’hivern perd les fulles) i de creixement lent, amb arrels profundes i branques fortes.
De les seves flors, hermafrodites, d’un vermell ataronjat intens, surten raïms que són els fruits, semblants a un cacauet, d’una mida d’entre els 5 i 7 centímetres de llarg i 1,5 -2 centímetres d’ample. Té moltes propietats (ric en vitamines, fibres i minerals). Així mateix, conté carbohidrats, proteïnes, greix vegetal, fibra, àcid tartàric, àcid màlic, àcid oxàlic i tanins en les llavors. A les Illes Filipines, es fa te amb la seva escorça per baixar la febre que provoca la malària. També és utilitzada en medicina Ayurvèdica per treure mals de panxa. Funciona com a laxant i somnífer natural i també s’utilitza per fer sucs ja que la polpa és mantegosa i de sabor agredolç. És molt apreciat en totes les cuines dels països que l’alberguen.